Cirera /kg-

Cirera

6,90

La cirera pren el seu nom de la colònia grega Kerasus –actual Giresun–, situada a la zona entre la Mar Negra i la Mar Càspia i que va ser conquerida pels romans al segle I aC. Allí s’hi conreaven cirerers, i els romans, quan van descobrir la forma i sabor tan atractius de les cireres, es van emportar uns quants exemplars cap a Roma. El cultiu va tenir tant d’èxit que el van estendre per tot l’Imperi romà fins on les condicions climàtiques ho permetien.

Fructosa i fibra: els hidrats de carboni de la cirera són un 12% de la seva composició; la majoria es tracta de fructosa, que és un sucre d’assimilació més lenta que la glucosa (totes les cèl·lules del cos poden utilitzar la glucosa directament), mentre que per aprofitar la fructosa primer el fetge ha de treballar i transformar-la en glicogen que finalment es transforma en glucosa. Per altra banda, la fibra (present en un 2%) ajuda a regular el trànsit intestinal.

Vitamines C i A: 100 grams de cireres contenen un 12% de la quantitat diària recomanada de vitamina C, que és essencial per al bon funcionament de l’organisme, ja que intervé en moltes reaccions metabòliques. També contenen provitamina A (en forma de betacarotè), que és necessària per al bon estat de la retina i la pell.

Potassi i calci: el primer és un mineral imprescindible per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós i l’activitat muscular normal, i evita les rampes a les extremitats. A més intervé en l’equilibri de l’aigua dins i fora de la cèl·lula. El calci és el mineral més abundant del cos i té la funció principal d’ajudar a construir i a mantenir ossos i dents, alhora que intervé en els processos de coagulació sanguínia.

Antioxidants: contenen diversos antioxidants, com flavonoides (sobretot del grup dels antocians), polifenols i àcid elàgic. Totes aquestes substàncies contribueixen a prevenir l’activitat negativa dels radicals lliures que donen lloc a l’envelliment de l’organisme, i tenen un efecte antisèptic que ajuda a combatre infeccions.

Efectes sobre l’organisme

Els nutrients continguts en les cireres tenen diversos efectes positius sobre l’organisme:

Els antioxidants contribueixen a mantenir unes articulacions sanes i a millorar la circulació: les cireres contenen un tipus d’antioxidants que els confereixen aquest color tan característic anomenats proantocianidines oligomèriques (OPC), que tenen una acció d’estabilització del col·lagen i l’elastina de les articulacions, venes i artèries i que contribueixen a mantenir-ne l’elasticitat i funcionalitat. Fins i tot hi ha estudis que apunten que podrien endarrerir l’aparició de l’arteriosclerosi.

Les vitamines i antioxidants ens ajuden mantenir l’elasticitat de la pell: la vitamina C, el betacarotè, el licopè i les proantocianidines ajuden a mantenir les funcions protectores de la pell davant de les agressions externes, com el sol, la contaminació, la deshidratació, etc.

Les antocianines són antiinflamatòries: les cireres són molt riques en antocianines 1 i 2 –un tipus d’antioxidants–, que tenen una coneguda acció de bloqueig d’un tipus d’enzims denominats ciclooxigenases, que intervenen en l’aparició de la inflamació i el dolor

Malgrat tots aquests aspectes positius, les cireres també tenen un costat fosc:

L’àcid oxàlic que contenen pot formar sals amb determinats minerals, com el calci, i formar oxalat càlcic, que pot generar cristal·litzacions a les articulacions i càlculs a la vesícula biliar i al ronyó.

El pinyol de les cireres conté unes substàncies que es transformen en cianur (verí) quan es digereixen. Si no trenquem l’os, no hi ha cap problema, perquè les eliminem per la femta, però hem d’anar amb compte amb els productes com ara els licors que utilitzen el pinyol picat com a potenciador del sabor. Cal evitar els licors preparats de manera casolana i no controlada, perquè podrien arribar a tenir nivells tòxics.

No hay valoraciones aún.

Solo los usuarios registrados que hayan comprado este producto pueden hacer una valoración.